In the Era of mRNA Vaccines, Is There Any Hope for HIV Functional Cure?

Over 36 million people worldwide are infected with HIV. Antiretroviral therapy (ART) has proven to be highly effective to prevent HIV-1 transmission, clinical progression and death. Despite this success, the number of HIV-1 infected individuals continues increasing and ART should be taken for life. Therefore, there are two main priorities: the development of preventive vaccines to protect from HIV acquisition and achieve an efficient control of HIV infection in the absence of ART (functional cure). In this sense, in the last few years, there has been a broad interest in new and innovative approaches such as mRNA-based vaccines. RNA-based immunogens represent a promising alternative to conventional vaccines because of their high potency, capacity for rapid development and potential for low-cost manufacture and safe administration. Some mRNA-based vaccines platforms against infectious diseases have demonstrated encouraging results in animal models and humans. However, their application is still limited because the instability and inefficient in vivo delivery of mRNA. Immunogens, design, immunogenicity, chemical modifications on the molecule or the vaccine delivery methods are all crucial interventions for improvement. In this review we, will present the current knowledge and challenges in this research field. mRNA vaccines hold great promises as part of a combined strategy, for achieving HIV functional cure

Estudi de la funció supressora de la cèl·lules iNKT en el control de la resposta autoimmunitària a la Diabetis Tipus 1 humana

La Diabetis tipus 1 (T1D) és una malaltia autoimmunitària crònica caracteritzada per la pèrdua selectiva de les cèl·lules beta productores d'insulina del pàncrees. La seva 1111etiologia no està clara encara, però es creu que té un origen multifactorial que involucra factors genètics, ambientals i estocàstics. Quan es perd la tolerància als autoantígens, es produeix una infiltració dels illots pancreàtics per cèl·lules T CD8+, macròfags, cèl·lules T CD4+ i cèl·lules B, entre altres tipus cel·lulars que orquestren la seva destrucció. A la T1D la pèrdua de tolerància s'ha associat a l'existència de defectes funcionals i baixa freqüència de cèl·lules Treg i cèl·lules iNKT en ratolins NOD. Per tant, aquest estudi analitza la funció reguladora de les cèl·lules iNKT humanes aïllades de controls sans i de pacients amb T1D al debut clínic de la malaltia. Les dades mostren que les cèl·lules iNKT tenien la capacitat per suprimir la proliferació de les cèl·lules T efectores. Curiosament, la supressió era depenent de la secreció de citocina IL-13, fenomen que es va confirmar quan es recuperava la proliferació de les cèl·lules T efectores en bloquejar la IL-13 amb un anticòs monoclonal. En canvi, les cèl·lules iNKT derivades de pacients T1D no presentaven capacitat supressora i aquest defecte funcional es va poder relacionar amb una disminució en la secreció d'IL-13. Atès que les cèl·lules iNKT poden modular la funció d'altres cèl·lules immunes, es va analitzar la seva capacitat per cooperar amb cèl·lules Treg i millorar la seva funció reguladora, prevenint millor la destrucció de les cèl·lules beta. Els resultats van mostrar que les cèl·lules iNKT individus sans tenien un efecte adjuvant en la supressió de cèl·lules T efectores per cèl·lules Treg. L'efecte adjuvant era depenent de la secreció de la citocina IL-13 i independent del contacte cèl·lula-cèl·lula. Per entendre el possible paper d'aquestes cèl·lules reguladores a la T1D, es va analitzar la freqüència, la localització anatòmica i la funcionalitat al pàncrees de pacients amb T1D. La freqüència d'ambdós tipus cel·lulars augmentava al pàncrees al debut de la T1D però gairebé desapareixien al pàncrees dels pacients de llarga evolució. Aquests resultats contrastaven amb els obtinguts a ratolins NOD, on la freqüència d'aquestes dues poblacions seguia augmentant a l'etapa diabètica. La distribució també Les cèl·lules iNKT i Treg presentaven una distribució diferencial dins i al voltant dels illots pancreàtics i al teixit exocrí que canviava amb la progressió de la diabetis. Al debut de la malaltia les cèl·lules Treg eren reclutades als illots pancreàtics, mentre que les cèl·lules iNKT es mantenien preferentment al teixit exocrí. Finalment, les cèl·lules iNKT i Treg aïllades del pàncrees d'un pacient amb T1D eren funcionals, és a dir, que les cèl·lules iNKT eren específiques per al glicosfigolípid αGalCer i les cèl·lules Treg suprimien la proliferació de les cèl·lules T efectores. Per tant, el conjunt de dades mostrava que alteracions en la secreció d'IL-13 per cèl·lules iNKT a l'inici de la malaltia podrien conduir a la progressió de la resposta autoimmunitària a la Diabetis tipus 1. A més, la seva cooperació amb cèl·lules Treg i la presència dels dos tipus cel·lulars a l'òrgan diana de la resposta suggerien que la seva cooperació pot tenir lloc in situ i controlar així la destrucció de les cèl·lules beta pancreàtiques. Per tant, les noves dades sobre la funció reguladora de les cèl·lules iNKT, la identificació de glicoesfingolípids que milloren la secreció d'IL-13 per cèl·lules iNKT i la cooperació de Treg i cèl·lules iNKT, proporcionen un punt de partida per al disseny de noves estratègies terapèutiques que permetin eludir les restriccions de les immunoteràpies amb cèl·lules restringides per MHCType 1 Diabetes is a chronic autoimmune disease characterized by the selective loss of insulin producing pancreatic β cells. Its etiology is unclear yet but is thought to have a multifactorial origin involving genetic, environmental and stochastic factors. When tolerance to autoantigens is lost, there is an infiltration of the pancreatic islets with CD8+ T cells, macrophages, CD4+ T cells and B cells, among other cell types that orchestrate their destruction. In T1D tolerance breakdown has been associated to the existence of functional defects and low frequencies of Foxp3+ Treg and iNKT cells in NOD mice. Therefore this study analyzes the regulatory function of human iNKT cells isolated from PBMCS of healthy controls and T1D patients at disease onset. The data show that iNKT cells have the capacity to suppress the proliferation of T effector cells. Interestingly suppression is dependent on the secretion of the cytokine IL-13, a phenomenon that was confirmed when using a blocking antibody to IL-13 resulted on the recovery of T effector cell proliferation. Conversely, regulation was impaired in iNKT cells derived from T1D patients and this functional defect could be related to a decrease in the secretion of IL-13. Since iNKT cells can modulate the function of other immune cells, we analyzed their capacity to interact with Treg cells and improve their regulatory function to better prevent the destruction of pancreatic β cells. The results showed that healthy individuals' iNKT cells had an adjuvant effect on the suppression of T effector cells by Treg cells. The contribution of iNKT cells was again dependent on the secretion of the immunoregulatory cytokine IL-13 and independent of cell-cell contacts. To understand the possible role of these regulatory cells in T1D, their frequency, anatomical localization and functionality was studied in the pancreas of patients with T1D. We quantified the number of iNKT and Treg cells at different stages of the disease development both in human and NOD mice samples and we analyzed their distribution in and around the pancreatic islets and the exocrine tissue compartment. iNKT and Treg cells showed a differential distribution at disease onset as Tregs were concentrated inside the pancreatic islets while iNKT cells were mainly located in the exocrine tissue. Further, both populations almost disappeared from the pancreas of long-termT1D patients. These results contrasted with those obtained from NOD mice where the frequency of these two populations continued to rise at the diabetic stage. In addition, iNKT and Treg cells isolated from the pancreas of a T1D patient at disease onset were both functional, that is to say that iNKT cells were specific for the glycosphigolipid αGalCer and the Treg cells suppressed the proliferation of T effector cells. Therefore, the set of data shows that alterations in the secretion of IL-13 by iNKT cells at disease onset could lead to the progression of the autoimmune response in T1D. Their cooperation with Treg cells and the presence of both cell types at the target organ of the autoimmune response suggests that their cooperation can take place in situ controlling the destruction of the pancreatic β cells by autoreactive T cells. Thus, the new data on the regulatory function of iNKT cells, the identification of glycosphingolipid agonists enhancing iNKT cells' IL-13 secretion and the cooperation of Treg and iNKT cells to regulate autoreactive T cells provide a starting point to the design new therapeutic strategies that bypass the constrains of the MHC-restricted immunotherapies

Alter

Treballs de l'alumnat del Grau de Comunicació Audiovisual, Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Universitat de Barcelona, Projectes II - Grup1]. Curs: 2014-2015, Tutora: M. Ángeles García AsensioDirector: Pau Porta Giné; Aj. direcció: Maria Peñascal Felís; Guionista: Cristina López de la Osa Moreira i Pau Porta Giné Director de fotografia: Javier Jiménez Prados; Càmera: Javier Jiménez Prados; Il·luminador: Javier Jiménez Prados; Altres: Aj. Il·luminació: Lorena Arroyo Usero; Direcció artística: Lorena Arroyo Usero; Direcció de so: Cristina López de la Osa Moreira; Muntatge-Imatge: Maria Peñascal Felís; So: Cristina López de la Osa Moreira; Música: Cristina López de la Osa Moreira; Postproducció: Cristina López de la Osa Moreira i Javier Jiménez Prados; Equip artístic: Personatge: Judith / Actor/Actriu: Mireille Carrillo: Personatge: Álex / Actor/Actriu: Mireille Carrillo; Personatge: Bruno / Actor/Actriu: Ángel Gómez-Sala Batllori.[vídeo] Judith és una famosa escritora que es troba bloquejada. Per casualitat, descobreix que el seu armari és la porta a un món paral·lel on el seu àlter ego té una vida més completa.[memòria] Todos alumnos de 3º de Comunicación Audiovisual en la Universitat de Barcelona, nos enfrentamos al reto propuesto en la asignatura de Proyectos II: la producción completa de un cortometraje, desde el guion hasta el producto final. Tenemos la oportunidad de aplicar todo lo que hemos aprendido de la carrera y de nuestras experiencias personales en este nuevo proyecto

Enhancement of the HIV-1-Specific Immune Response Induced by an mRNA Vaccine through Boosting with a Poxvirus MVA Vector Expressing the Same Antigen

Development of a vaccine against HIV remains a major target goal in the field. The recent success of mRNA vaccines against the coronavirus SARS-CoV-2 is pointing out a new era of vaccine designs against pathogens. Here, we have generated two types of mRNA vaccine candidates against HIV-1; one based on unmodified vectors and the other on 1-methyl-3′-pseudouridylyl modified vectors expressing a T cell multiepitopic construct including protective conserved epitopes from HIV-1 Gag, Pol and Nef proteins (referred to as RNA-TMEP and RNA-TMEPmod, respectively) and defined their biological and immunological properties in cultured cells and in mice. In cultured cells, both mRNA vectors expressed the corresponding protein, with higher levels observed in the unmodified mRNA, leading to activated macrophages with differential induction of innate immune molecules. In mice, intranodal administration of the mRNAs induced the activation of specific T cell (CD4 and CD8) responses, and the levels were markedly enhanced after a booster immunization with the poxvirus vector MVA-TMEP expressing the same antigen. This immune activation was maintained even three months later. These findings revealed a potent combined immunization regimen able to enhance the HIV-1-specific immune responses induced by an mRNA vaccine that might be applicable to human vaccination programs with mRNA and MVA vectors.This study was partially supported by grants from the Spanish Ministry of Economy (MINECO) (grants: SAF2015-66193-R, SAF-2017-88089-R, RTI2018-096309-B-I00); the Fondo Europeo para el Desarrollo Regional (FEDER); the SPANISH AIDS Research Network RD16/0025/0002 and RD16/0025/0014-ISCIII-FEDER (RIS); the Fondo de Investigación Sanitaria (FIS) AC16/00051 and PI18/00699; the Instituto de Salud Carlos III (grants: COV20/00214; ICI20/00067) and the CERCA Programme/Generalitat de Catalunya SGR 615 and SGR 653. This manuscript was funded by the European Commission [grant numbers: FP7-HEALTH-2013-INNOVATION-1 602570-2, H2020-SC1- 2016-2017 (H2020-SC1-2016-RTD) Proposal: 731626-HIVACAR].Peer reviewe

Estudi de la funció supressora de la cèl·lules iNKT en el control de la resposta autoimmunitària a la Diabetis Tipus 1 humana

La Diabetis tipus 1 (T1D) és una malaltia autoimmunitària crònica caracteritzada per la pèrdua selectiva de les cèl·lules beta productores d'insulina del pàncrees. La seva 1111etiologia no està clara encara, però es creu que té un origen multifactorial que involucra factors genètics, ambientals i estocàstics. Quan es perd la tolerància als autoantígens, es produeix una infiltració dels illots pancreàtics per cèl·lules T CD8+, macròfags, cèl·lules T CD4+ i cèl·lules B, entre altres tipus cel·lulars que orquestren la seva destrucció. A la T1D la pèrdua de tolerància s'ha associat a l'existència de defectes funcionals i baixa freqüència de cèl·lules Treg i cèl·lules iNKT en ratolins NOD. Per tant, aquest estudi analitza la funció reguladora de les cèl·lules iNKT humanes aïllades de controls sans i de pacients amb T1D al debut clínic de la malaltia. Les dades mostren que les cèl·lules iNKT tenien la capacitat per suprimir la proliferació de les cèl·lules T efectores. Curiosament, la supressió era depenent de la secreció de citocina IL-13, fenomen que es va confirmar quan es recuperava la proliferació de les cèl·lules T efectores en bloquejar la IL-13 amb un anticòs monoclonal. En canvi, les cèl·lules iNKT derivades de pacients T1D no presentaven capacitat supressora i aquest defecte funcional es va poder relacionar amb una disminució en la secreció d'IL-13. Atès que les cèl·lules iNKT poden modular la funció d'altres cèl·lules immunes, es va analitzar la seva capacitat per cooperar amb cèl·lules Treg i millorar la seva funció reguladora, prevenint millor la destrucció de les cèl·lules beta. Els resultats van mostrar que les cèl·lules iNKT individus sans tenien un efecte adjuvant en la supressió de cèl·lules T efectores per cèl·lules Treg. L’efecte adjuvant era depenent de la secreció de la citocina IL-13 i independent del contacte cèl·lula-cèl·lula. Per entendre el possible paper d'aquestes cèl·lules reguladores a la T1D, es va analitzar la freqüència, la localització anatòmica i la funcionalitat al pàncrees de pacients amb T1D. La freqüència d’ambdós tipus cel·lulars augmentava al pàncrees al debut de la T1D però gairebé desapareixien al pàncrees dels pacients de llarga evolució. Aquests resultats contrastaven amb els obtinguts a ratolins NOD, on la freqüència d'aquestes dues poblacions seguia augmentant a l'etapa diabètica. La distribució també Les cèl·lules iNKT i Treg presentaven una distribució diferencial dins i al voltant dels illots pancreàtics i al teixit exocrí que canviava amb la progressió de la diabetis. Al debut de la malaltia les cèl·lules Treg eren reclutades als illots pancreàtics, mentre que les cèl·lules iNKT es mantenien preferentment al teixit exocrí. Finalment, les cèl·lules iNKT i Treg aïllades del pàncrees d'un pacient amb T1D eren funcionals, és a dir, que les cèl·lules iNKT eren específiques per al glicosfigolípid αGalCer i les cèl·lules Treg suprimien la proliferació de les cèl·lules T efectores. Per tant, el conjunt de dades mostrava que alteracions en la secreció d'IL-13 per cèl·lules iNKT a l'inici de la malaltia podrien conduir a la progressió de la resposta autoimmunitària a la Diabetis tipus 1. A més, la seva cooperació amb cèl·lules Treg i la presència dels dos tipus cel·lulars a l'òrgan diana de la resposta suggerien que la seva cooperació pot tenir lloc in situ i controlar així la destrucció de les cèl·lules beta pancreàtiques. Per tant, les noves dades sobre la funció reguladora de les cèl·lules iNKT, la identificació de glicoesfingolípids que milloren la secreció d’IL-13 per cèl·lules iNKT i la cooperació de Treg i cèl·lules iNKT, proporcionen un punt de partida per al disseny de noves estratègies terapèutiques que permetin eludir les restriccions de les immunoteràpies amb cèl·lules restringides per MHC.Type 1 Diabetes is a chronic autoimmune disease characterized by the selective loss of insulin producing pancreatic β cells. Its etiology is unclear yet but is thought to have a multifactorial origin involving genetic, environmental and stochastic factors. When tolerance to autoantigens is lost, there is an infiltration of the pancreatic islets with CD8+ T cells, macrophages, CD4+ T cells and B cells, among other cell types that orchestrate their destruction. In T1D tolerance breakdown has been associated to the existence of functional defects and low frequencies of Foxp3+ Treg and iNKT cells in NOD mice. Therefore this study analyzes the regulatory function of human iNKT cells isolated from PBMCS of healthy controls and T1D patients at disease onset. The data show that iNKT cells have the capacity to suppress the proliferation of T effector cells. Interestingly suppression is dependent on the secretion of the cytokine IL-13, a phenomenon that was confirmed when using a blocking antibody to IL-13 resulted on the recovery of T effector cell proliferation. Conversely, regulation was impaired in iNKT cells derived from T1D patients and this functional defect could be related to a decrease in the secretion of IL-13. Since iNKT cells can modulate the function of other immune cells, we analyzed their capacity to interact with Treg cells and improve their regulatory function to better prevent the destruction of pancreatic β cells. The results showed that healthy individuals’ iNKT cells had an adjuvant effect on the suppression of T effector cells by Treg cells. The contribution of iNKT cells was again dependent on the secretion of the immunoregulatory cytokine IL-13 and independent of cell-cell contacts. To understand the possible role of these regulatory cells in T1D, their frequency, anatomical localization and functionality was studied in the pancreas of patients with T1D. We quantified the number of iNKT and Treg cells at different stages of the disease development both in human and NOD mice samples and we analyzed their distribution in and around the pancreatic islets and the exocrine tissue compartment. iNKT and Treg cells showed a differential distribution at disease onset as Tregs were concentrated inside the pancreatic islets while iNKT cells were mainly located in the exocrine tissue. Further, both populations almost disappeared from the pancreas of long-termT1D patients. These results contrasted with those obtained from NOD mice where the frequency of these two populations continued to rise at the diabetic stage. In addition, iNKT and Treg cells isolated from the pancreas of a T1D patient at disease onset were both functional, that is to say that iNKT cells were specific for the glycosphigolipid αGalCer and the Treg cells suppressed the proliferation of T effector cells. Therefore, the set of data shows that alterations in the secretion of IL-13 by iNKT cells at disease onset could lead to the progression of the autoimmune response in T1D. Their cooperation with Treg cells and the presence of both cell types at the target organ of the autoimmune response suggests that their cooperation can take place in situ controlling the destruction of the pancreatic β cells by autoreactive T cells. Thus, the new data on the regulatory function of iNKT cells, the identification of glycosphingolipid agonists enhancing iNKT cells’ IL-13 secretion and the cooperation of Treg and iNKT cells to regulate autoreactive T cells provide a starting point to the design new therapeutic strategies that bypass the constrains of the MHC-restricted immunotherapies

New Paradigm in NKT Cell Antigens : MCS-0208 (2-(Hydroxymethyl)phenylthio-phytoceramide) - an Aryl-Phytoceramide Compound with a Single Hydroxyl Group Stimulates NKT Cells

Natural Killer T (NKT) cells play an important role in the immune response and can be activated by glycolipids presented by CD1d protein. We present MCS-0208, an unprecedented arylthioether-phytoceramide able to induce potent invariant NKT (iNKT) cell activation, notably when tested in human iNKT cells. This arylsphingolipid analog has a simple phenyl group containing a single hydroxyl substituent as a surrogate of the sugar ring. The phenylthioether structure contrasts with α-galactosylceramide (1), the prototypical glycolipid used to induce iNKT cell stimulation, where the galactose 2'-OH and 3'-OH substituents are accepted as the minimal footprint and considered critical for NKT T cell receptor (TCR) recognition. A computational study supports the recognition of aromatic compound by the CD1d and TCR proteins as radically new structures for NKT cell stimulation. Stimulating NKT cells. Breaking the rules of chemical structure of antigens for NKT cells stimulation, a single phenyl-hydorxymethyl moiety is able to stimulate NKT cells via CD1d presentation. The replacement of alpha-galacose by hydroxymethyl-phenyl-thioether lead to a interesting new NKT cell antigen, opening an unexplored chemical space for new antigens development with promising profile

New paradigm in NKT cell antigens: MCS‐0208 (2‐(Hydroxymethyl)phenylthio‐phytoceramide) an aryl‐phytoceramide compound with a single hydroxyl group stimulates NKT cells

Natural Killer T (NKT) cells play an important role in the immune response and can be activated by glycolipids presented by CD1d protein. We present MCS‐0208, an unprecedented arylthioether‐phytoceramide able to induce potent invariant NKT (iNKT) cell activation, notably when tested in human iNKT cells. This arylsphingolipid analog has a simple phenyl group containing a single hydroxyl substituent as a surrogate of the sugar ring. The phenylthioether structure contrasts with α‐galactosylceramide (1), the prototypical glycolipid used to induce iNKT cell stimulation, where the galactose 2’‐OH and 3’‐OH substituents are accepted as the minimal footprint and considered critical for NKT T cell receptor (TCR) recognition. A computational study supports the recognition of aromatic compound by the CD1d and TCR proteins as radically new structures for NKT cell stimulation

Cross-Reactive Donor-Specific CD8+ Tregs Efficiently Prevent Transplant Rejection

International audienceTo reduce the use of non-specific immunosuppressive drugs detrimental to transplant patient health, therapies in development aim to achieve antigen-specific tolerance by promoting antigen-specific regulatory T cells (Tregs). However, identification of the natural antigens recognized by Tregs and the contribution of their dominance in transplantation has been challenging. We identify epitopes derived from distinct major histocompatibility complex (MHC) class II molecules, sharing a 7-amino acid consensus sequence positioned in a central mobile section in complex with MHC class I, recognized by cross-reactive CD8+ Tregs, enriched in the graft. Antigen-specific CD8+ Tregs can be induced in vivo with a 16-amino acid-long peptide to trigger transplant tolerance. Peptides derived from human HLA class II molecules, harboring the rat consensus sequence, also activate and expand human CD8+ Tregs, suggesting its potential in human transplantation. Altogether, this work should facilitate the development of therapies with peptide epitopes for transplantation and improve our understanding of CD8+ Treg recognition

The Combination of an mRNA Immunogen, a TLR7 Agonist and a PD1 Blocking Agent Enhances In-Vitro HIV T-Cell Immune Responses

The development of new strategies to achieve a functional cure for HIV remains a priority. We tested a novel HIV therapeutic vaccine using unmodified mRNA (TMEP-B) and mRNA modified by 1-methyl-3′-pseudouridylyl (TMEP-Bmod) expressing both a multiepitopic sequences from Gag, Pol, and Nef proteins, including different CD4 and CD8 T-cell epitopes functionally associated with HIV control in transfected monocyte-derived dendritic cells (MDDCs) obtained from HIV infected patients. In vitro assays were used to test the mRNAs alone and in combination with immunomodulator agents, such as the TLR-7 agonist Vesatolimod and the PD-1 antagonist Nivolumab to try to improve HIV-specific cellular immune responses. Combining the mRNAs with the immunomodulators enhanced HIV-specific T-cell responses, together with the secretion of IFNγ, IP10, MIP-1α, and MIP-1β, which are fundamental mediators of viral control. Our data suggest that the mRNA vaccine prototypes TMEP-B and TMEP-Bmod, when combined with Vesatolimod and/or Nivolumab, could achieve functional cure for patients with HIV

Assessment of human SARS CoV-2-Specific T-Cell responses elicited In Vitro by new computationally designed mRNA immunogens (COVARNA)

The COVID-19 pandemic has brought significant changes and advances in the field of vaccination, including the implementation and widespread use of encapsidated mRNA vaccines in general healthcare practice. Here, we present two new mRNAs expressing antigenic parts of the SARS-CoV-2 spike protein and provide data supporting their functionality. The first mRNA, called RBD-mRNA, encodes a trimeric form of the virus spike protein receptor binding domain (RBD). The other mRNA, termed T-mRNA, codes for the relevant HLA I and II spike epitopes. The two mRNAs (COVARNA mRNAs) were designed to be used for delivery to cells in combination, with the RBD-mRNA being the primary source of antigen and the T-mRNA working as an enhancer of immunogenicity by supporting CD4 and CD8 T-cell activation. This innovative approach substantially differs from other available mRNA vaccines, which are largely directed to antibody production by the entire spike protein. In this study, we first show that both mRNAs are functionally transfected into human antigen-presenting cells (APCs). We obtained peripheral blood mononuclear cell (PBMC) samples from three groups of voluntary donors differing in their immunity against SARS-CoV-2: non-infected (naïve), infected-recovered (convalescent), and vaccinated. Using an established method of co-culturing autologous human dendritic cells (hDCs) with T-cells, we detected proliferation and cytokine secretion, thus demonstrating the ability of the COVARNA mRNAs to activate T-cells in an antigen-specific way. Interestingly, important differences in the intensity of the response between the infected-recovered (convalescent) and vaccinated donors were observed, with the levels of T-cell proliferation and cytokine secretion (IFNγ, IL-2R, and IL-13) being higher in the vaccinated group. In summary, our data support the further study of these mRNAs as a combined approach for future use as a vaccine.This study was partially supported by grants from the Spanish Ministry of Economy (MINECO) (grants: SAF-2017-88089-R and RTI2018-096309-B-I00); the Fondo Europeo para el Desarrollo Regional (FEDER); the SPANISH AIDS Research Network RD16/0025/0002 and RD16/0025/0014-ISCIII-FEDER (RIS); projects FIS PI18/00699, COV20/00214, FIS PI22/00814, and ICI20/00067 financed by the Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) and co-financed by the European Union; the HIVACAT program; the CERCA Programme/Generalitat de Catalunya SGR 615 and SGR 653; and by the European Commission [grant numbers: FP7-HEALTH-2013-INNOVATION-1 602570-2 and H2020-SC1-2016-2017 (H2020-SC1-2016-RTD) Proposal: 731626-HIVACAR]